Els orígens de Sant Joan al descobert

L’origen remot de les festes de Sant Joan ha duit a crear falsos mites en la creença popular sobre la festa que una exposició inèdita intenta clarificar. Les arrels històriques de la festa s’expliquen en la mostra que l’Ajuntament de Ciutadella inaugurà ahir a la Sala Municipal del Roser i que permetrà al públic redescobrir l’essència de la celebració.
L’exposició obvia tots els tòpics relacionats amb Sant Joan i es centra en explicar d’una forma didàctica l’origen de la identitat de la festa. La iniciativa d’aquesta mostra sorgeix de l’equip de govern municipal. Els autors de l’exposició són els tècnics de Cultura Josep Marquès i María José León, que han fet una ingent feina de recerca històrica amb l’assessorament del cronista-arxiver municipal, Florenci Sastre Portella. El muntatge ha comptat amb la feina de reproducció artesanal de peces de Pere Arnau.

137004129933622-1-4coldn

Baix el títol “D’obrers a caixers: la història d’una festa”, l’exposició permetrà al públic conèixer els inicis de la festa i com ha evolucionat fins avui. “Sant Joan del segle XV no és el mateix que el d’avui, tot i que conserva l’essència”, explica Josep Marquès. La celebració arrencà a partir del context històric de la reconquesta, a l’època medieval. En aquest període sorgeixen les obreries, en aquest cas, l’Obreria de Sant Joan, una de les 19 documentades, que tenia com a funció la custòdia de l’ermita de Sant Joan de Missa. “La diferència amb altres obreries és que l’ermita era fora del poble i per poder-hi anar s’organitzava una romeria a cavall. Potser aquest és el fet que ha mantingut la celebració, pel divertiment pel poble que representava”, apunta l’historiador. Segons la documentació, a finals del segle XIV, l’Obreria de Sant Joan ja existia i celebrava les Completes a l’ermita, possiblement l’acte més essencial que perviu avui. Els orígens es perden en el temps degut a que amb l’Assalt Turc de 1558 es va perdre tota la documentació històrica de Ciutadella. Aquesta obreria, com les altres, durant tot l’any recaptava pel manteniment de l’ermita, especialment en la festa del patró i el diumenge abans, el que seria el Dia des Be (la figura de s’Homo des Be va ser introduïda amb posterioritat, possiblement en el segle XIX). Segons la documentació històrica, totes les obreries tenien la mateixa estructura i composició. El caixer noble era el dipositari de la recapta de l’obreria i el caixer capellà administrava els fons. Els dos caixers pagesos feien la recaptació al camp: un a la zona de tramuntana i l’altre a la zona de migjorn. El caixer menestral la feia dins el poble. El caixer fadrí o aprenent no va ser introduït fins el 1611, per açò cada bienni s’alternava un del camp i un de menestral. El fabioler, que no formava part de la Junta d’Obrers o Caixers, era el representant de l’Administració civil. “Eren nomenats per la Universitat i el nomenament era un deure”, expliquen els historiadors.

Es té constància que en els orígens de Sant Joan es celebraven les Completes a l’ermita i la Missa de Caixers. Es feien actes festius eqüestres com el Caragol des Born, les Corregudes a sa Plaça i el Caragol de Santa Clara, el que representen l’essència que perdura. Sobre els Jocs des Pla només es sap que el 1661 ja es celebraven.

L’exposició ofereix els elements històrics i documentals per a que el públic pugui conèixer les arrels de la festa i veure com ha evolucionat fins avui, amb canvis, però mantenint l’essència de la celebració original. 

Via menorca.info

Comenta amb el teu Facebook

Santjoanweb.com utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si segueixes navegant entenem que ho acceptes. Més informació.