Història de la festa

Florenci Sastre

L'església rural de Sant Joan d'Artrtux apareix citada com a parròquia poc després de la conquesta de Menorca l'any 1287 i va ser confirmada com a tal al 1301. Per a administrar-la es va crear una obreria, ja documentada al 1399, formada per elements representatius  dels estaments socials, anomenats 'Obrers' o 'Caixers': un sacerdot, un noble, un mestre artesà i dos arrendataris de finques. Aquesta junta es completarà a principis del segle XVII amb un representant dels menestrals, alternativament agricultor i artesà, encarregat de porrta la bandera.

Els caixers havien d'assistir regularment a aquesta església durant el bienni del seu exercici, però en especial la vigília de Sant Joan, quan es celebraven les solemnes completes amb assistència de tots els confrares i convidats; i el dia de Santa Isabel, quan es celebrava un dinar de germendat.

A més, el dia de Sant Joan es celebrava a la població una missa. Aquestes celebracions constitueixen el nucli més antic de la festa i eren comuns a totes les obreries i gremis de l'illa. El que diferenciava la festa de Sant Joan de les altres era la distància de cinc quilòmetres on es trobava l'ermita, fet que obligava la presència necessària de cavalls per traslladar-se als que assistien a les festes.

També, la superposició a les festes de certs actes com els 'caragols'. Entre ells, els de la vigília de Sant Joan, el de la plaça des Born, on antigament hi havia el palau del Governador de l'illa, i els genets realitzaven una demostració i a la vegada es demanava permís per sortir fora de la població i tornar una vegada s'havia fet fosc, quan les portes de les muralles ja estaven tancades. També es feien 'caragols'  a Santa Clara, que es celebra també la nit de la vigília i la del dia de Sant Joan, davant del monestir. Moltes de les religioses pertanyien a l'aristocràcia i tenien parentiu amb el Caixer noble, i contemplaven des de l'interior el pas de la Qualcada.

També es va afegir l'acte de 'córrer a sa plaça', que es celebra tres vegades, i consisteix en unes carreres que s'efectuaven davant l'antiga seu del govern local, la Universitat, de l'illa. Les corregudes eren contemplades per les autoritats, els Jurats. En aquests actes els genets feien encabritar els cavalls enmig de la multitud, en un espectacle ple de vida, difícil de ser imaginat per qui no l'hagués contemplat.

L'acte en que els cavalls adquirien més protagonisme és, sense dubte, el dels Jocs des Pla, que es celebren el dematí, com a assaig, i el capvespre de Sant Joan. Consisteixen en el joc de l'ensortilla, en la que els genets han d'encertar amb la seva llança una anella suspesa a una altura determinada, anant a galop. També el joc de les 'carotes', una espècie d'escut de llenya decorat amb pintures caricaturitzades que és portat per un genet a galop i que s'ha de rompre pel seu company que qualca en paral|lel. Un altre joc és el de córrer abraçats en parella, sempre a galop.

Les jocs eqüestres tenen una gran tradició a l'antiga capital menorquina. Ja a mitjans del segle XIV tenim documentada la celebració de tornejos a Ciutadella, exclusius de la noblesa i que es feien a la plaça des Born. També sabem que s'organitzen jocs iguals als de Sant Joan al segle XVII amb motiu de la visita d'algun personatge important, o del naixement dels prínceps.

Però els jocs de Sant Joan, que es celebren al Pla i no as Born, no han estat sempre restringits a la noblesa, sinó relacionats a una obreria en la que participaven tots els estaments, semblen que tenen un sentit diferent, encara que també tenen una antiguitat notable. D'ells coneixem indicis de la seva celebració al 1661.

Comenta amb el teu Facebook

Santjoanweb.com utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si segueixes navegant entenem que ho acceptes. Més informació.