Sant Joan

Joan F.  López Casasnovas

En dir Sant Joan, molts pensam: Ciutadella en festes. Aquests dies acudirà al Born de la vella ciutat menorquina una gernació provinent d'arreu de la nostra geografia més propera (mallorquins i catalans, sobretot). Milers de persones amb ganes de gresca maldaran de veure l'espectacle i de viure l'esclat festiu. Ciutadella serà un gresol on es fondran menorquins i forans.

Dic forans i no forasters, perquè aquest mot té unes connotacions inapropiades per Santjoan, a Ciutadella. Només qui s'autoexclogui hi serà foraster; només qui no respecti la festa dels cavalls. Perquè la nostra és una festa que té uns components tradicionals arrelats, unes pautes definibles en funció d'unes conductes rituals i d'uns elements simbòlics bàsics, des del so humil del tambor i el fabiol fins a la successió protocolitzada d'actes i àmbits, els detalls dels quals sol saber la majoria de la gent ciutadellenca, però no ja els visitants. Seguir aquests esdeveniments de durada efímera -no oblidem que tot es condensa en no més enllà de 48 hores- és el que toca, i participar en la bulla.

Així i tot, si qualque visitant demana alguna explicació relativa a la festa és probable que se li respongui dient que Santjoan és indescriptible, incomparable. Que aumon no hi ha res semblant. I aquesta hipèrbole és, per cert, falsa. De comparances, bé que n'hi ha: amb els jocs medievals que es fan el febrer a Oristany (Sardenya), població agermanada per aquest motiu amb el poble ciutadellenc; amb les festes solsticials que es celebren a tot el Mediterrani, etcètera. El que no té punt de comparació és el sentiment amb què cadascú pugui viure'n l'experiència. I açò ja depèn d'altres factors espirituals: l'ànim amb què hom afronta la pròpia existència, l'esperit popular que vibra i n'encomana les vibracions... i l'esperit de noranta que va fent el seu efecte després de cada ginet.
Llavors creix l'autoestima i l'afecte; l'emotivitat, els valors simbòlics, el sentiment de germanor, l'entusiasme, l'orgull pels nostres orígens... Altra cosa és que hom estigui en condicions de pair tot aquest còctel. Sol succeir que hom ho comprèn tot sense entendre res, o viceversa. Però açò també és la Festa.

Ara bé: la identitat d'una gent és molt més que la festa, encara que dins les pulsions de la festa hi reconeguem el bo i la clovella del poble. Allò que som depèn bàsicament d'allò que feim durant tot l'any i no sols de com explotam de joia durant dos dies, si arriben.

Si veniu, doncs, per Santjoan a Ciutadella, tal vegada vos semblarà que tot està escripturat sota un ordre inamovible, que respon a una arcaica societat estamental presidida per un Caixer Senyor. Divinals Caixers, Cavallers, Cavalls... i Persones Humanes(!)  Però açò no és ben bé així: els actants són els actants i fan el seu paper. L'actor, tanmateix, agradi o no, és el poble, o sigui, tots i cadascú sense exclusions.  I sense oblidar els orígens, però sense quedar-nos-hi.

Comenta amb el teu Facebook

Santjoanweb.com utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si segueixes navegant entenem que ho acceptes. Més informació.