Festa de sentits

Nel Martí

Els sentits fan festa per Sant Joan. I no només el cinc sentits segons Aristòtil, o sia la vista, el gust, l’olor, l’oïda i el tacte. També l’equilibri o l’orientació fan festa. Qui no ha perdut el sentit de l’equilibri per culpa de quatre ginets amb llimonada? I qui no s’ha sentit perdut pels carrers reduïts per la massificació de la gent? Els sentits idò, tots ells, s’encarreguen d’informar-nos del que ens envolta, i de les propietats d’allò que ens rodeja. Així és com ens situam en el món, com sentim el món i com ens sentim en el món. Els sentits no són sentiments, però estan vinculats a ells. I els sentiments tenen memòria. Un sentiment dóna la mà a l’altre, i aquest és ple d’emocions, de sensacions, de vivències, de pensaments.

 Un so: el primer toc de fabiol. Una olor: la de cavall. Un sabor: un gin amb llimonada. Un color: el vermell de la bandera de Sant Joan. Un tacte o un contacte: una capadeta des del portal. Són els tòpics, és ben cert, però no són gens vulgars. Tots són part del món de la festa, de l’escenari de la festa, però no són la festa. La festa és una altra cosa, és el sentiment lúdic i festiu. Allò que no es veu, ni fa olor, ni té gust, ni es pot tocar o escoltar, ni és mesurable, ni rendible, ....i que només és una realitat immaterial, però per jo la vertadera festa. La festa que se sent (de sentir, i de sentiment). Així ho diu la tornada popular, “se veu, se sent, Sant Joan està present!”

Comenta amb el teu Facebook

Santjoanweb.com utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si segueixes navegant entenem que ho acceptes. Més informació.