El temps, la festa

Joan F. López Casasnovas

Caixer, Senyor, sortiu en es balcó! -cridarà la gent entusiasmada. I el jove representant d'una vella família de llinatge ennoblit per la compra d'un títol nobiliari, guaitarà al balcó i saludarà, guindola en mà, la gernació que l'aclama. En aquests moments de paroxisme, els conflictes quotidians quedaran aparcats per unes hores: la feina i els seus ritmes, les friccions socials i els interessos contraposats d'uns i altres seran superats per una mescla de comunió popular ancestral, en què els inevitables ginets també hi fan la seua. Els cavalls caragolejaran per places i carrers del poble. Els cavalls sí que són animals nobles i, sota la seua aparença poderosa, pateixen molt quan es veuen envoltats d'animals humans amb actituds esvalotades.

 És la festa. La de sant Joan, a Ciutadella, obre les portes de l'estiu menorquí. Mediterrània per dret propi: des de les fogueres de festa (per açò es diuen "festers") de la vespra, fins a la bandera vermella amb la creu dels cavallers de sant Joan de Malta; els jocs eqüestres i el culte al cavall, animal mític i gairebé adorat en aquest context, tot ens agermana i, a l'ensems, ens identifica. 

Diuen que la matinada de sant Joan, quan l'ensurt dels encanteris propicia vivències insòlites, inèdites, irrepetibles, úniques...,  és màgica. I tant! Jo no sé si enguany, a la fi, set Joans i set Joanes es trobaran, vorera de mar, sense haver-se posat prèviament d'acord a punt d'alba i la ciutat submergida de Perella, a meitat camí entre Menorca i Mallorca, per açò emergirà de les aigües. No ho sé. Però jo estic segur que el geni de l'estiu farà dansar de bell nou parelles amants, tastant el fruit de la vida. Perquè les festes, que tant necessitam i que ens vinculen amb els cicles naturals al ritme de les estacions, ens expliquen la dimensió exacta del que som i del que esperam i ens permeten recuperar el sentit més lúdic de l'existència. Sens dubte que sí, però la gent cada vegada som menys com érem en el passat, encara que necessitam igualment fruir de sentir-nos vius, individualment i com a poble. Les festes, en qualsevol cas, són el contrapunt de la quotidianitat i una forma de no permetre que el temps ens fugi. 

Tanmateix, les hores volen, el temps se'n va, i, sota l'aparença que "sant Joan" no canvia, els canvis es succeeixen en nosaltres, per nosaltres i, de vegades, contra nosaltres. Avui de matí he trobat uns amics manacorins que acabaven d'arribar amb el vaixell d'Alcúdia a "fer sant Joan". Més rodonets alguns, alguns més calbs, més grisencs cabells i barba... Ens hem reconegut amb sorpresa i alegria...

Comenta amb el teu Facebook

Santjoanweb.com utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si segueixes navegant entenem que ho acceptes. Més informació.